No l’esperàvem però ens ha arribat. Ningú no se’n salva i S’Altra Senalla també ha patit, com tantes d’altres entitats i empreses d’economia social, els efectes del COVID-19. Emergència sanitària, estats d’alarma, confinament, tancaments dels petits comerços… i tantes mesures que una vegada més ens obliguen a demanar el vostre compromís amb el Comerç Just.
La nostra associació lluita per un canvi de model de consum, més conscient i responsable, i per un canvi de model de comerç internacional, més just i solidari. Lluitam, dia a dia, per obrir una botiga, per seguir un pla d’activitats a les escoles, per sortir al carrer i mostrar maneres per canviar el món. I per tot això comptam amb la tasca de voluntàries i d’algun voluntari, i d’un bon Equip de treball. Però ara, abril 2020, S’Altra Senalla hem hagut de presentar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a les persones contractades i deixar una mitja jornada per resoldre les gestions improrrogables. Això suposa un gran esforç personal per a l’Equip de treball i un gran repte de futur per a totes les persones i entitats col·laboradores i amigues de S’Altra Senalla. La Junta Directiva s’ha compromès a trobar mecanismes que permetin compensar, en part o en la totalitat, la disminució del poder adquisitiu que pateixen les quatre persones contractades.
No sabem, ni saben, quin temps d’incertesa ens espera. Mentrestant, volem donar un impuls definitiu a l’opció de compra per internet. La nostra botiga electrònica ja està operativa i, amb col·laboració amb una empresa d’enviaments, que hem triat segons els criteris de l’economia social, podem facilitar-vos tota una àmplia oferta de productes d’alimentació i de cosmètica natural per poder consumir a casa. Així amb un clic a www.saltrasenalla.org/ebotiga/ podreu accedir-hi.
D’altra banda, ara més que mai vos animam a apuntar-vos al nostre projecte i fer-vos sòcies, per poder ser més autosuficients i no dependre tant de factors econòmics externs.
Tot suma i amb un compromís compartit farem que les comunitats i cooperatives productores, les importadores, i també les nostres companyes treballadores puguin mirar el futur amb més optimisme. No podem acabar sense donar-vos les gràcies anticipades i desitjar-vos tanta salut com ganes tenim de retrobar-nos.
La Junta Directiva i l’Equip de treballadores de S’altra Senalla hem decidit tancar la botiga durant els propers 15 dies seguint les recomanacions de les autoritats.
Vos recordam que podeu accedir als nostres productes a traves de la botiga electrònica. (Transport gratuit a partir de compres superiors a 60€, per compres inferiors, té un cost de 4€)
Les organitzacions productores de Comerç Just agrairan el nostre compromís.
Amb motiu del Dia Mundial del Consumidor (15 març), es presenta un informe sobre l’opinió pública europea respecte al consum ètic i al Comerç Just.
El 64% de la població espanyola estaria disposada a pagar més en la compra de productes per donar suport a les persones de països empobrits. No obstant això, només el 15% del públic consumidor a Espanya tria opcions ètiques a l’hora de comprar aliments o roba
Aquestes són algunes de les conclusions d’un nou estudi que analitza les actituds i motivacions de la ciutadania europea davant el consum responsable. L’informe “Revisió bibliogràfica sobre l’opinió pública en matèria de comerç just i consum ètic” ha estat elaborat per Global Cad per al projecte Trade Fair Live Fair amb finançament de la UE. L’edició en castellà ha estat publicada per la Coordinadora Estatal de Comercio Justo en el marc d’aquest mateix projecte. Es pot descarregar al web www.comerciojusto.org.
Aquí vos compartim un resum dels seus resultats:
El consum basat en criteris ambientals o socials continua sent minoritari a Espanya i en general a tot Europa. Segons dades de l’Eurobaròmetre incloses en aquest informe, el 21% de la població europea afirma triar opcions ètiques al comprar aliments o roba, encara que hi ha grans diferències entre els països més i menys compromesos en aquest aspecte.
Però les diferències no només es troben entre països sinó que també estan relacionades amb altres aspectes. El factor determinant és el nivell educatiu: entre les persones amb estudis bàsics i amb estudis superiors hi ha una diferència de 21 punts percentuals entre aquelles persones propenses al consum ètic i les que no ho són. L’edat també influeix: les persones majors de 55 anys són menys propenses a triar opcions ètiques que les d’entre 25 i 54 anys. Pel que fa al gènere, un 24% de dones europees es mostren disposades a comprar productes ètics davant el 19% d’homes.
Les dades de venda confirmen aquestes tendències. El Comerç Just ha experimentat un gran creixement en els darrers anys a Europa en general i a Espanya en particular. A l’Estat espanyol el 2018 les vendes d’aquests productes van superar els 77 milions d’euros, amb un augment d’un 50% respecte a l’any anterior. No obstant això, encara representa un percentatge petit en relació al consum habitual. A nivell europeu, en la cistella de la compra d’alimentació i begudes, el Comerç Just no arriba al 1%. Entre països hi ha grans diferències: a Suïssa, la despesa mitjana per persona i any en aquests productes és de 80 euros, mentre que a Espanya és de 1’67 euros. La mitjana europea el 2018 es va situar en una mica més de 15 euros
El nou estudi també analitza les actituds davant la col·laboració amb els països en desenvolupament. En aquest sentit, el 53% de la població europea considera que les accions individuals -com pot ser la compra-tenen un paper important en la lluita contra la pobresa. A Espanya aquest percentatge és del 65%
En relació amb els criteris ètics que els consumidors i consumidores tenen present en les seves decisions de compra, l’estudi conclou que per al 38% de la població de 5 països (Alemanya, Itàlia, França, Espanya i Regne Unit) és important la producció respectuosa amb el medi ambient, mentre que aspectes com els salaris justos o les condicions de treball segures van ser assenyalats com a importants per un percentatge menor de població. No obstant això, en el cas del consum de roba, un percentatge superior (39%) sí que considera important el pagament d’un preu just a les persones treballadores que l’elaboren. Aquestes dades poden demostrar que el coneixement de les condicions laborals en el sector tèxtil és més gran que en altres productes.
Un altre dels assumptes estretament relacionats amb el consum amb criteris ètics és el dels segells de certificació ecològica i de Comerç Just. L’estudi conclou que en general segueixen exercint un paper secundari en les decisions de compra. Mentre que un 32% de la població europea sí que afirma que aquests segells influeixen en les seves decisions de compra, un 39% reconeix que no es fixa en aquests segells. Un percentatge que en el cas d’Espanya arriba al 59%.
En general, a Europa, el segell de Comerç Just Fairtrade és el més reconegut, fins i tot per sobre el d’agricultura ecològica, tot i que en l’anàlisi detallada per països hi ha grans diferències: en els països de nord i centre d’Europa són més coneguts els segells de Comerç Just que als països de Sud i Est d’Europa, on els més reconeguts són els d’agricultura ecològica. En concret a Espanya el 14% de les persones reconeix el segell d’agricultura orgànica i el 21% l’etiqueta ecològica europea, mentre que el segell de Comerç Just Fairtrade és només reconegut per un 3% de la població.
El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la dona, originalment anomenat Dia Internacional de la Dona Treballadora i reconegut per l’Organització de Nacions Unides. Amb aquest motiu, S’altra Senalla vol reivindicar el paper del comerç just en la defensa dels drets de la dona.
Tot i els canvis «profunds» i que, segons relata l’ONU, hi ha més dones treballant i participant en la societat, la violència i la pobresa segueixen obstaculitzant avui dia, arreu del món, la igualtat de gènere. La participació de les dones en la presa de decisions a tots els nivells i la seva representació segueix sent baixa, i molt poques formen part de les juntes directives d’empreses i organitzacions.
Les dones pateixen explotació, violència i abusos tant en el lloc de treball com fora d’ell, treballen moltes hores a canvi d’una remuneració baixa sense ser conscients dels seus drets i sent víctimes constants de la discriminació i violència. El Comerç Just ha demostrat que és possible produir i consumir sense explotar els Drets Humans. Que les dones són la força que mou el món, que cal visibilitzar els seus sabers i crear oportunitats per promoure el seu lideratge en les organitzacions i les seves comunitats.
El Comerç Just, des dels seus inicis, ha estat compromès amb la igualtat de gènere. I en la seva carta de principis, que totes les organitzacions d’aquest moviment han de complir, que advoca per l’equitat, la no discriminació, i la llibertat d’associació sindical.
Aquests principis estan en la línia dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, marcats per l’ONU en la seva Agenda 2030, entre els quals trobem, en el seu objectiu 5, la igualtat entre els gèneres com a dret humà fonamental, i base necessària per aconseguir «un món pacífic, pròsper i sostenible. »
En totes les organitzacions de Comerç Just, la remuneració és igual entre homes i dones pel mateix treball, atès que l’equitat de gènere és un dels principis bàsics del Comerç Just
El compromís de l’Comerç Just amb la igualtat de gènere queda documentat, a més, en dos informes divulgatius elaborats per l’Organització Mundial del Comerç Just en 2019 i l’edició en castellà va ser a càrrec de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo.
En el primer dels informes, titulat «Models d’activitat comercial que empoderen les dones» s’analitza el treball de diverses organitzacions de Comerç Just en diferents països (Xile, Equador, Etiòpia, Índia, Indonèsia, Kenya, Nepal i Bèlgica), en particular, de les bones pràctiques que aquestes desenvolupen en matèria d’igualtat de gènere i apoderament de les dones. Així mateix, les organitzacions plantegen els seus reptes en aquesta àrea de cara al futur. El podeu descarregar aquí
El segon informe «Igualtat de gènere i drets de les dones en l’àmbit laboral» se centra en la situació mundial a partir de la informació recopilada per l’Organització Mundial de el Comerç Just a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i diverses organitzacions de Comerç Just. Així mateix s’analitzen les normes i reglaments nacionals existents relacionats amb la igualtat de gènere. L’informe es completa amb les recomanacions que realitzen aquestes entitats als governs sobre les pràctiques més necessàries i adequades per a garantir la igualtat de gènere. El podeu descarregar aquí
