Cada individu a l’estat espanyol gasta en roba al voltant de 437 €. Però, QUÈ SAPS DE LA ROBA QUE VESTEIXES?
On s’ha fet? Qui l’ha fet? Com està feta?
En el sector tèxtil és molt freqüent que les grans marques s’encarreguin del disseny de la roba i de la distribució, però que subcontractin la confecció a tallers de costura del Sud-est asiàtic, l’Índia o el Marroc, on les persones treballadores -que en la seva gran majoria són dones- cusen les peces per sous miserables durant jornades laborals que s’allarguen durant 12, 14 o 16 hores diàries en tallers sense les mínimes condicions de seguretat i higiene.
Les etiquetes informen de la composició , l’origen i les instruccions de rentat, però no diuen :
- Hi ha 21 milions de persones arreu del món que treballen en condicions de treball forçós. El sector tèxtil i l’agrícola són màxims exponents d’aquesta nova forma d’esclavitud.
- Per produir uns texans són necessaris 7.000 litres d’aigua.
- L’Índia, Uzbequistan, la Xina, Bangladesh, Egipte, Tailàndia I Pakistan són els països on hi ha més presència de menors a la cadena de producció tèxtil.
- La indústria de la confecció està lligada, desgraciadament, a greus accidents laborals entre d’ells l’enfonsament al 2013 de l’edifici del Rana Plaza a Bangladesh on varen morir més de 1.000 persones i quedaren ferides unes 1.500. Des de l’any següent moltes entitats i empreses socialment responsables d’arreu del món organitzen el Fashion Revolution Day per reivindicar condicions de feina dignes, salaris justs, criteris socials i ambientals responsables en la fabricació de la roba que trobam a la major part de botigues del nostres entorn. I proposar alternatives de consum responsables que defensin els drets de les persones. Una d’elles el comerç just.
Aquests són alguns dels grups productors que fabriquen roba:
- Mahagutti a Nepal: als seus tallers treballen 1200 artesans/es, la majoria dones. Els beneficis es destinen a ajudes en alimentació, roba, habitatge, salut i formació.
- Taller de Mandaluyong a Filipines: dona feina a dones en risc d’exclusió i sense recursos. Al taller reben formació professional i sobre drets socials i laborals.
- Agrocel a la Índia: Cultiven cotó sense químics que són nocius per a la salut i per a la terra. Els pagesos reben un preu superior al del mercat convencional que els permet l’accés al mercat internacional, obtenir materials pel cultiu i rebre assessorament.
Per vestir-nos amb una mica de seny i cordura podem:
- triar roba de Comerç Just, per exemple la línea Veraluna
- anar a les botigues de roba de segona mà,
- aprendre a cosir i arreglar les peces que s’espenyen,
- optar per roba feta a prop de ca nostra per empreses petites i amb garanties,
- incorporar l’austeritat com a criteri: menys roba i més qualitat, i
- triar teixits naturals de producció ecològica en lloc de sintètics o artificials.
Cal que ens facem preguntes i demanem informació a les botigues on compram. Adherir-nos a campanyes reivindicatives com la Campanya roba neta (www.ropalimpia.org/es). En definitiva, a qui volem afavorir amb el nostre consum?
Article elaborat a partir del Quadern “Estira del fil” de la Coordinadora Estatal de Comerç just. ESTIRA DEL FIL és una campanya de la Coordinadora Estatal de Comercio justo finançada per l’Agència Espanyola de Cooperació. Pots descarregar l’informe complet aquí.