Posted on

El Comerç Just a Espanya 2009. Qüestió de Gènere.

Les vendes de Comerç Just a l’Estat espanyol creixen des del 2000 però descendeixen lleugerament l’últim any. Malgrat tot, les Illes Balears han estat la comunitat autònoma que més ha comprat productes de Comerç Just durant l’any 2008, superant a Catalunya i al país basc. Aquestes són unes de les dades que destaca l’Informe “El Comerç Just a Espanya 2009. Qüestió de gènere”, elaborat per SETEM i la Coordinadora Estatal de Comerç Just, amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

Un 2,9% és el descens que va experimentar el Comerç Just en el darrer exercici tancat – el del 2008 – respecte l’any anterior. Aquesta dada es calcula en relació al 2007, any en què es va registrar el màxim volum de facturació en productes de Comerç Just. Des de l’any 2000, els ingressos han passat dels 7 milions d’euros als 16,8 milions el 2008. De mitjana, cada any s’ha produït un increment interanual del 12,1%.

Per comunitats autònomes, una mica més de la meitat de les vendes de tot l’Estat espanyol es produeixen entre Catalunya (29,7%) i Madrid (21,8%). Aquestes, juntament amb Andalusia (8,9%), País Basc (8%) i Comunitat Valenciana (6,1%) representen el 75% del total.

La meitat de les compres es realitzen en botigues de Comerç Just. L’altra meitat es reparteix entre establiments de productes ecològics (7,9%), supermercats i grans superfícies (12,3%), altres minoristes (16,7%) i, en menor mesura, hostaleria i màquines de vending.

Pel que fa a les preferències de les persones consumidores, el més venut són els productes d’alimentació, que representen el 60% de les vendes. El cafè es manté com el producte estrella: s’emporta gairebé la meitat de les vendes d’aliments. El segueixen en vendes el cacau i el sucre. En artesania els articles més comprats van ser els complements (30%), i la decoració (26,7%), seguits de tèxtils per a la llar (16,8%), roba (11,8%) i joguines (8,1 %).

Aquests productes provenen de 43 països, la majoria llatinoamericans (16), seguits d’africans i asiàtics. La majoria de les organitzacions productores de Comerç Just són cooperatives o associacions.

Gènere i Comerç Just

En la seva segona part, l’informe analitza la relació entre Gènere i Comerç Just. Les xifres reflecteixen que la pobresa afecta de manera especial a les dones: el 70% dels 1.200 milions de persones que viuen en la pobresa, són dones. A més, a tot el món elles reben menys salari pel mateix treball. Tot i ser propietàries només d’un 1% de la terra al planeta, són les principals productores d’aliments: contribueixen entre el 70-80% en l’alimentació a l’Àfrica subsahariana, el 65% a l’Àsia i el 45% a l’Amèrica Llatina.

En aquest sentit s’ha realitzat un estudi entre 12 organitzacions productores del sector. L’informe destaca que la igualtat de gènere és una prioritat per a totes aquestes organitzacions, i per això desenvolupen diferents estratègies. En totes les organitzacions de Comerç Just, la remuneració és igual entre homes i dones pel mateix treball, atès que l’equitat és un dels principis bàsics del Comerç Just.

Aquí podeu descarregar l’Informe:

Català

Castellà

Posted on

Berenars solidaris a taula!

Incorporar els productes de comerç just al dia a dia és molt senzill. A l’hora de preparar un berenar a un centre educatiu, la inauguració d’una exposició o qualsevol acte públic, xocolatades a les festes d’hivern i molts altres, es pot comptar amb els productes de comerç just i amb la preparació i servei de menjar per part de S’altra Senalla

Des de S’Altra Senalla volem oferir-vos la possibilitat d’incloure una degustació de productes de Comerç Just als berenars que pogueu celebrar en el vostre lloc de feina, la vostra associació, l’escola, …

Tenim diversitats de sucs i refrescs així com cafès, tes i infussions que poden acompanyar galetes, fruits secs, xips… Els podeu venir a cercar a la botiga o us els podem servir nosaltres.

El servei que ofereix S’altra Senalla compta amb un berenar bàsic que inclou begudes, xips i galetes, que si le poden afegir diverses plats elaborats com també vi.

Berenar bàsic, inclou:

  • Cafè
  • Cafè descafeïnat
  • Infusions: varis tipus de té ,camomil•la, roiboos i carcade – Llet
  • 2 tipus de sucrei estèvia
  • Batut de cacau
  • Refrescs de cola, taronja i llimona
  • Sucs de mango, poma, fruites tropicals
  • Aigua
  • Galetes de 3 varietats diferents: cacau, mel, arrós
  • Barretes de cereals
  • Bombons i caramels
  • Xips salats de patata,  iuca i plàtan
  • Fruits secs: blat de moro, anacards, cacauets

Aquesta és una proposta general que es pot modificar segon les vostres preferencies i necessitats.

Per més informació, contactar a:

campanyes.senalla@pangea.org

Telf./Fax. 971 29 12 31

Telf. 971 20 00 50

Posted on

El comerç internacional

En lloc de contribuir al desenvolupament harmoniós dels països productors i dels països consumidors, el comerç internacional és un dels factors del creixent desequilibri entre el Nord i el Sud.

El comerç internacional està dominat per les empreses transnacionals cada vegada més poderoses (l’any 1994 la facturació de la General Motors era superior al producte nacional brut de l’Argentina) que imposen les seves regles del joc: mantenir un sistema comercial basat en l’explotació dels petits productors i treballadors del Sud, l’exhauriment dels recursos naturals, la contaminació de la natura, l’explotació laboral infantil, la discriminació de la dona i la repressió sindical.

A través d’organismes internacionals com l’Organització Internacional del Comerç, els països del Nord imposen el lliure mercat on són competitius (sectors secundari i terciari, sobretot) i creen mecanismes proteccionistes on no poden competir amb els països del Sud, com ara l’agricultura. Aquests es troben així desfavorits en la competència internacional. Un bon exemple d’aquest mecanisme és la Política Agrícola Europea que subvenciona amb un cost molt elevat la producció i exportació de sucre alhora que grava amb aranzells abusius la importació de sucre de canya produït a països del Sud.

Un motor d’aquest sistema injust és el model consumista del Nord: sense consumidors no hi ha ni producció ni beneficis. És aquest poder que els consumidors conscients i responsables poden usar per crear un món basat en valors ètics.