Posted on

El comerç internacional

En lloc de contribuir al desenvolupament harmoniós dels països productors i dels països consumidors, el comerç internacional és un dels factors del creixent desequilibri entre el Nord i el Sud.

El comerç internacional està dominat per les empreses transnacionals cada vegada més poderoses (l’any 1994 la facturació de la General Motors era superior al producte nacional brut de l’Argentina) que imposen les seves regles del joc: mantenir un sistema comercial basat en l’explotació dels petits productors i treballadors del Sud, l’exhauriment dels recursos naturals, la contaminació de la natura, l’explotació laboral infantil, la discriminació de la dona i la repressió sindical.

A través d’organismes internacionals com l’Organització Internacional del Comerç, els països del Nord imposen el lliure mercat on són competitius (sectors secundari i terciari, sobretot) i creen mecanismes proteccionistes on no poden competir amb els països del Sud, com ara l’agricultura. Aquests es troben així desfavorits en la competència internacional. Un bon exemple d’aquest mecanisme és la Política Agrícola Europea que subvenciona amb un cost molt elevat la producció i exportació de sucre alhora que grava amb aranzells abusius la importació de sucre de canya produït a països del Sud.

Un motor d’aquest sistema injust és el model consumista del Nord: sense consumidors no hi ha ni producció ni beneficis. És aquest poder que els consumidors conscients i responsables poden usar per crear un món basat en valors ètics.