Publicat el per

2013 és l’Any Internacional de la Quinua, segon Nacions Unides.

Nacions Unides ha nomenat a 2013 com l’Any Internacional de la Quinua. Amb això vol reconèixer als pobles andins que han mantingut aquest aliment des de fa segles a través de pràctiques de cultiu ancestrals i ecològiques. A més, la FAO destaca la contribució de la quinua en la lluita contra la desnutrició gràcies a les seves propietats nutritives. Les organitzacions de Comerç Just duen 20 anys distribuint quinua al nostre país procedent de petites organitzacions camperoles de Bolívia i Equador.

La quinua és l’únic vegetal que posseeix tots els aminoàcids essencials, vitamines i oligoelements necessaris per a l’ésser humà. Es caracteritza pel seu alt contingut en proteïnes i és font de ferro, fòsfor i calci.

No conté gluten, és ric en fibra i els seus greixos són monoinsaturats i poliinsaturats, per tant disminueix el nivell de colesterol. Per tot això, la FAO considera a la quinua com el “aliment perfecte” i és utilitzada no solament en dietes comunes sinó també en especials com les de persones vegetarianes, celiaques, diabètiques, intolerants a la lactosa o esportistes d’alt rendiment.

El seu cultiu ha estat preservat per les poblacions indígenes dels Andes durant segles, des del període pre-inca. És capaç de créixer en terrenys a nivell del mar o a 4000 metres d’altura i suportar temperatures des de –4º fins a 38 graus.

Les organitzacions de Comerç Just distribueixen quinua en gra i aliments derivats com a pasta, galetes, dolces (barrites, xocolatines…) o cereals, des de principis dels 90.

Per als grups agricultors, la venda de quinua a través de la xarxa de Comerç Just suposa una font d’ingressos estable, un preu adequat pel seu treball, la conservació de les seves pràctiques de cultiu i la valoració de la seva identitat cultural.

Una de les principals organitzacions productores de quinua de Comerç Just és la boliviana ANAPQUI (Associació Nacional de Productors de Quinua)que agrupa a 1500 famílies de l’altiplà, organitzades en petits grups i, al mateix temps, en 7 associacions regionals. Conreen quinua orgànica sense utilitzar agroquimics. Una altra entidat de referència és l’equatoriana MCCH (Maquita Cuchunchic-Comercialitzando como Hermanos) que engloba a 400 grups agricultors i artesans de diferents departaments sota els criteris del Comerç Just.

Com podem preparar aquest virtuos aliment?

Aquí us compartim algunes receptes per aprofitar les propietats de la quínua:

Més idees podràs trobar aquí!

Publicat el per

Nou Informe de Comerç Just 2011

Ja ha sortit el nou informe sobre Comerç Just a l’estat espanyol 2011. A mès de l’informe anual de vendes, es presenten diversos articles sobre el comerce i el desenvolupament. Pròleg d’Arcadi Oliveres.

El Comerç Just a Espanya va facturar 26 milions d’euros en 2011, un 16’8% més que l’any anterior

Aquesta és la principal dada de l’informe “El Comerç Just a Espanya 2011. Comerç i Desenvolupament” presentat aquest matí, que recull les xifres globals del sector.

La publicació ha estat elaborada per la Coordinadora Estatal de Comerç Just amb l’aportació de les dades de venda de Fairtrade Espanya. Ha comptat amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Algunes dades de l’informe

Pròleg d’Arcadi Oliveres

Informe complet (versió en castellà)

Publicat el per

Creix el comerç just tot i la crisi. Informe Comerç Just a Espanya, 2010

La facturació total per la venda de productes de Comerç Just a Espanya ha augmentat un 24 per cent el 2010, amb un valor de 22,5 milions d’euros, respecte a l’any anterior i un 33 per cent en comparació amb 2008, malgrat la crisi econòmica, segons ha explicat el responsable de l’àrea d’Estudis de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) , Gonzàlo Donaire.

Durant la presentació de l’informe anual ’El Comerç Just a Espanya el 2010. Crisi, impactes i alternatives ’, Donaire ha indicat que aquest increment suposa “un augment lineal” de les vendes, “que s’han triplicat des de l’any 2000”. Així, ha apuntat que “cal relativitzar aquesta dada perquè el consum mitjà del ciutadà espanyol en articles de Comerç Just és de 0,48 euros a l’any.

Igualment, ha afegit que “Espanya encara es troba lluny de la mitjana europea”, ja que la despesa mitjana anual a Espanya és de 478 euros per cada mil habitants, mentre que la dada a Europa és “aproximadament deu vegades més gran”. A més, ha precisat que, mentre que les vendes de productes certificats han augmentat un 82 per cent en l’últim any, les vendes de les 34 organitzacions membres de la CECJ han descendit un 10,8 per cent.

Segons ha comentat Donaire, això es deu a l’existència de models diferenciats de Comerç Just i, concretament, a la presència de productes certificats pel segell Fairtrade, que certifica quins articles compleixen amb els requisits per poder incloure en aquest tipus de comerç, però que són posats a la venda per organitzacions que no pertanyen a la Coordinadora.

D’aquesta manera, i segons ha precisat Donaire, les vendes de productes certificats sota el segell Fairtrade han assolit el 2010 els 14,5 milions d’euros. En aquest sentit, el president de la CECJ, Antonio Ball, ha comentat que els productes que compten amb aquest certificat es venen per canals de distribució diferents als utilitzats per la coordinadora.

Entre els canals de distribució de la coordinadora en què es realitzen les vendes d’aquests articles es troben, segons precisa l’informe, les botigues de les organitzacions del Comerç Just (51 per cent), el petit comerç (9,2 per cent) i botigues especialitzades com les herboristeries (5 per cent). Així mateix, Ball ha explicat que la coordinadora està intentant vendre els seus articles en centres comercials o hostaleries.

ELS ALIMENTS, EL MÉS VENUT

Pel que fa als productes més venuts, Donaire ha precisat que es tracta dels aliments (el 70 per cent del total), “que s’han confirmat com el motor de creixement” del Comerç Just i “amb prou feines han patit l’impacte de la crisi “, ja que suposen el 65,4 per cent de les vendes totals. En segon lloc es troben els productes d’artesania (25 per cent), que segons ha indicat Donaire, ha patit un descens d’un 44 per cent a causa de la crisi econòmica.

Entre els productes alimentaris més venuts es troben el cafè (32,2 per cent), el cacau (12,3 per cent) i el sucre (6,5 per cent). En relació amb el fet que l’alimentació sigui el motor de creixement del Comerç Just, Donaire ha assegurat que el creixement futur de les vendes, que, segons ell, “està assegurat”, anirà de la mà dels productes alimentaris. No obstant, ha aclarit que “fer previsions a curt-mitjà termini és complicat”.

Finalment, ha precisat que “més del 90 per cent de les organitzacions que pertanyen a la CEJC proveeixen el mercat espanyol des d’abans de 2007 – un 50 per cent des del 2000 -“. Segons la seva opinió, aquestes dades “corroboren l’estabilitat del Comerç Just en comparació amb la volatilitat d’altres tipus de comerços que anteposen els beneficis a la justícia social”.

Podeu llegir els articles sobre l’estat acutal del Comerç Just a Espanya, la presentació i el próleg en català, aquí.

Descàrrega informe complet

Descàrrega nota de premsa

Font: Europa Press

Publicat el per

El Primer Batut de Cacau “Local I Just” de les Nostres Illes

La central lletera PRILAC i l’associació S’Altra Senalla han realitzat una experiència pilot a les nostres illes i a tot l’estat espanyol: un batut de cacau amb llet del dia de Mallorca i cacau i sucre de comerç just.

La central lletera de Productors Illencs de Lactis, coneguda comercialment com a PRILAC, és una empresa de Porreres del sector agroalimentari mallorquí dedicada a l’elaboració de productes lactis. La creació de PRILAC l’any 2002 és fruit de l’esforç d’un grup de ramaders disposats a produir, elaborar i comercialitzar la seva pròpia producció de llet.

Un dels principal objectius de PRILAC és obtenir productes de gran qualitat, respectant en tot moment les característiques nutritives de la llet i, alhora, oferir al client unes garanties de servei.

foto_premsa-ed3b6Un dels projectes que du endavant S’Altra Senalla és treballar amb les empreses locals perquè introdueixin ingredients i productes de comerç just a la seva oferta per tal de fomentar el desenvolupament econòmic, la diversificació de l’economia productiva i la promoció dels productes de Mallorca amb un component afegit de justícia i solidaritat.

Per primera vegada, s’ha elaborat un batut de cacau amb llet de Mallorca i cacau instantani de sabor exquisit i d’alt valor social. El cacau prové de la cooperativa Kuapa Kokoo, a Ghana, i el sucre de canya és produït per Coopecañera, a Costa Rica.

Han pogut gaudir d’aquest berenar local i just 416 alumnes d’Educació Infantil i Primària del CEIP Ca’s Concos i del CEIP de Binissalem.

Si voleu fer aquesta activitat al vostre centre educatiu, escriu un correu-e a educaciosenalla[arroba]pangea.org

Noticia al Diari d’Escola del Diario de Mallorca