Publicat el

El Comerç Just defensa la dignitat de la dona

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la dona, originalment anomenat Dia Internacional de la Dona Treballadora i reconegut per l’Organització de Nacions Unides.  Amb aquest motiu, S’altra Senalla vol reivindicar el paper del comerç just en la defensa dels drets de la dona.

Tot i els canvis «profunds» i que, segons relata l’ONU, hi ha més dones treballant i participant en la societat, la violència i la pobresa segueixen obstaculitzant avui dia, arreu del món, la igualtat de gènere. La participació de les dones en la presa de decisions a tots els nivells i la seva representació segueix sent baixa, i molt poques formen part de les juntes directives d’empreses i organitzacions.

Les dones pateixen explotació, violència i abusos tant en el lloc de treball com fora d’ell, treballen moltes hores a canvi d’una remuneració baixa sense ser conscients dels seus drets i sent víctimes constants de la discriminació i violència. El Comerç Just ha demostrat que és possible produir i consumir sense explotar els Drets Humans. Que les dones són la força que mou el món, que cal visibilitzar els seus sabers i crear oportunitats per promoure el seu lideratge en les organitzacions i les seves comunitats.

El Comerç Just, des dels seus inicis, ha estat compromès amb la igualtat de gènere. I en la seva carta de principis, que totes les organitzacions d’aquest moviment han de complir, que advoca per l’equitat, la no discriminació, i la llibertat d’associació sindical.

Aquests principis estan en la línia dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, marcats per l’ONU en la seva Agenda 2030, entre els quals trobem, en el seu objectiu 5, la igualtat entre els gèneres com a dret humà fonamental, i base necessària per aconseguir «un món pacífic, pròsper i sostenible. »

En totes les organitzacions de Comerç Just, la remuneració és igual entre homes i dones pel mateix treball, atès que l’equitat de gènere és un dels principis bàsics del Comerç Just

El compromís de l’Comerç Just amb la igualtat de gènere queda documentat, a més, en dos informes divulgatius elaborats per l’Organització Mundial del Comerç Just en 2019 i l’edició en castellà va ser a càrrec de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo.

En el primer dels informes, titulat «Models d’activitat comercial que empoderen les dones» s’analitza el treball de diverses organitzacions de Comerç Just en diferents països (Xile, Equador, Etiòpia, Índia, Indonèsia, Kenya, Nepal i Bèlgica), en particular, de les bones pràctiques que aquestes desenvolupen en matèria d’igualtat de gènere i apoderament de les dones. Així mateix, les organitzacions plantegen els seus reptes en aquesta àrea de cara al futur. El podeu descarregar aquí

El segon informe «Igualtat de gènere i drets de les dones en l’àmbit laboral» se centra en la situació mundial a partir de la informació recopilada per l’Organització Mundial de el Comerç Just a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i diverses organitzacions de Comerç Just. Així mateix s’analitzen les normes i reglaments nacionals existents relacionats amb la igualtat de gènere. L’informe es completa amb les recomanacions que realitzen aquestes entitats als governs sobre les pràctiques més necessàries i adequades per a garantir la igualtat de gènere. El podeu descarregar aquí

Publicat el

ESTIRA DEL FIL… de la roba que duus

Cada individu a l’estat espanyol gasta en roba al voltant de 437 €. Però, QUÈ SAPS DE LA ROBA QUE VESTEIXES?

On s’ha fet? Qui l’ha fet? Com està feta?

En el sector tèxtil és molt freqüent que les grans marques s’encarreguin del disseny de la roba i de la distribució, però que subcontractin la confecció a tallers de costura del Sud-est asiàtic, l’Índia o el Marroc, on les persones treballadores -que en la seva gran majoria són dones- cusen les peces per sous miserables durant jornades laborals que s’allarguen durant 12, 14 o 16 hores diàries en tallers sense les mínimes condicions de seguretat i higiene.

Les etiquetes informen de la composició , l’origen i les instruccions de rentat, però no diuen :

  • Hi ha 21 milions de persones arreu del món que treballen en condicions de treball forçós. El sector tèxtil i l’agrícola són màxims exponents d’aquesta nova forma d’esclavitud.
  • Per produir uns texans són necessaris 7.000 litres d’aigua.
  • L’Índia, Uzbequistan, la Xina, Bangladesh, Egipte, Tailàndia I Pakistan són els països on hi ha més presència de menors a la cadena de producció tèxtil.
  • La indústria de la confecció està lligada, desgraciadament, a greus accidents laborals entre d’ells l’enfonsament al 2013 de l’edifici del Rana Plaza a Bangladesh on varen morir més de 1.000 persones i quedaren ferides unes 1.500. Des de l’any següent moltes entitats i empreses socialment responsables d’arreu del món organitzen el Fashion Revolution Day per reivindicar condicions de feina dignes, salaris justs, criteris socials i ambientals responsables en la fabricació de la roba que trobam a la major part de botigues del nostres entorn. I proposar alternatives de consum responsables que defensin els drets de les persones. Una d’elles el comerç just.

Aquests són alguns dels grups productors que fabriquen roba:

  • Mahagutti a Nepal: als seus tallers treballen 1200 artesans/es, la majoria dones. Els beneficis es destinen a ajudes en alimentació, roba, habitatge, salut i formació.
  • Taller de Mandaluyong a Filipines: dona feina a dones en risc d’exclusió i sense recursos. Al taller reben formació professional i sobre drets socials i laborals.
  • Agrocel a la Índia: Cultiven cotó sense químics que són nocius per a la salut i per a la terra. Els pagesos reben un preu superior al del mercat convencional que els permet l’accés al mercat internacional, obtenir materials pel cultiu i rebre assessorament.

Per vestir-nos amb una mica de seny i cordura podem:

  • triar roba de Comerç Just, per exemple la línea Veraluna
  • anar a les botigues de roba de segona mà,
  • aprendre a cosir i arreglar les peces que s’espenyen,
  • optar per roba feta a prop de ca nostra per empreses petites i amb garanties,
  • incorporar l’austeritat com a criteri: menys roba i més qualitat, i
  • triar teixits naturals de producció ecològica en lloc de sintètics o artificials.

Cal que ens facem preguntes i demanem informació a les botigues on compram. Adherir-nos a campanyes reivindicatives com la Campanya roba neta (www.ropalimpia.org/es). En definitiva, a qui volem afavorir amb el nostre consum?

Article elaborat a partir del Quadern “Estira del fil” de la Coordinadora Estatal de Comerç just. ESTIRA DEL FIL és una campanya de la Coordinadora Estatal de Comercio justo finançada per l’Agència Espanyola de Cooperació. Pots descarregar l’informe complet aquí.

Publicat el

Geopaties: Radiacions naturals i artificials que ens afecten

El nostre habitat està constantment rebent radiacions de diferents fonts. En aquesta xerrada, Margalida Amengual ens exposarà quines radiacions naturals i artificials tenim presents en la nostra vida diaria i de quina manera poden afectar negativament la salut.

Dijous 15 d’octubre, 20h

Botiga de S’Altra Senalla

Entrada lliure

A càrrec de Margalida Amengual

Diplomada en Kinesiologia Holística i Naturopatia

Llicenciada en Farmàcia

Publicat el

Pamboli a la Fresca Solidari

Aquest pamboli éstarà fet amb:

  • Pa moreno de xeixa mallorquina ecològica fet per « Pane Nostro » c. Jaume Balmes 59, Palma
  • Oli d’oliva extra verge d’olives ecològiques produït per ”Son Xota” c. Mesquida 24, Campos
  • Tomàtigues ecològiques de Biel Torrens, a Ruberts, present al mercat ecològic a la plaça dels patins a Palma els dissabtes
  • Formatge ecològic, semi de vaca, de Sa Teulera, c. Ortega i Gasset 13, Manacor

El vi que l’acompanyarà és vi ecològic de Son Vell, Son Macià, (Manacor)

De postre podreu degustar les coques dolces fetes per les nostres voluntàries i voluntaris amb ingredients de comerç just.

Si voleu alguna cosa més, també tendrem a la vostra disposició:

  • Refrescs i sucs de comerç just
  • Cervesa Tramuntana, feta a Puigpunyent
  • Piscolabis de comerç just: xips salats, fruits secs

Tot això amb l’animació musical de “Prebe Vermell” (prebevermell@gmail.com) que actuarà de forma desinteresada per a nosaltres.

Vos esperam!

cartell_pamboli_pt-fd4ab