Visita d’un productor de la cooperativa Guaya’b
Organitzat per Finestra al Sud, dins del projecte "Suma’t al Comerç Just"
Els dies 24 i 25 de març de 2006 hem rebut la visita de Lucas Silvestre García, administrador de la cooperativa Guaya’b de Guatemala. Hem conegut una excel·lent persona, amb uns grans coneixements del món del cafè i de la seva comercialització.
Dia 24 de març en Lucas va fer una conferència al centre cultural del Claustre de Sant Domingo d’Inca, amb una bona assistència i amb un gran nombre de preguntes des del públic. L’endemà, en Lucas es va trobar amb gent que participa al comerç just a l’illa de Mallorca.
Aquestes és un petit resum del que en Lucas ens va contar sobre el funcionament de la seva cooperativa.
La cooperativa Guaya’b Asociación Civil es va fundar l’any 1999 al municipi de Jacaltenango, en el departament de Huetetenango, que es troba al nord-oest de Guatemala, devora de la frontera amb Xiapes (Mèxic).
Va ser una iniciativa de 254 agricultors que es varen unir amb l’objectiu d’aconseguir la certificació de comerç just, i l’any 2000 varen aconseguir exportar els dos primers contenidors de cafè a Bèlgica. En l’actualitat ja formen part de la cooperativa unes 340 famílies, més de 2.000 persones, i produeixen el 5% del cafè de la zona. L’any 2005 varen exportar 55 tones de cafè normal i 16 tones de cafè orgànic (amb el segell corresponent). El 70% del cafè es va vendre a la xarxa del comerç just i el 30% als compradors tradicionals i als consumidors locals.
Guaya’b també produeix mel. L’apicultura és una activitat que complementa molt bé la producció de cafè. El darrer any la cooperativa va exportar 122 tones de mel, tota venuda a la xarxa del comerç just, a Bèlgica, Alemanya i Àustria.
Fa uns anys el preu del cafè va baixar als mercats internacionals fins als 42 dòlars per sac d’un quintal (45’5 kg de cafè), molt per davall del seu preu de producció, que era d’uns 85 dòlars. Això va provocar la ruïna per a molts d’agricultors però, curiosament, el preu del cafè per a nosaltres, els consumidors finals del Nord, no va davallar gens. El comerç just ofereix uns preus estables que no fluctuen segons els mercats internacionals: garanteix un preu mínim de 126 dòlars per sac de cafè, encara que es poden arribar a pagar més de 160 dòlars si el cafè és orgànic.
En aquests anys Guaya’b ha fet feina per millorar la qualitat del cafè que produeix i també per aconseguir augmentar la producció de cafè orgànic. Aquest és un repte que presenta alguns problemes. La certificació orgànica requereix dur un control per escrit de tot el que es fa, per això s’ha d’ensenyar a llegir i a escriure a molts de productors. Alguns productors tenen parcel·les que limiten amb les d’altres productors que no conreen productes orgànics: com que no hi distància suficient entre els dos cultius, no és possible tenir l’àrea de descontaminació mínima que es necessita per obtenir la certificació de cafè orgànic.
La cooperativa destina 5 dòlars de cada sac de cafè a beneficis socials (ells ho anomenen "premio social"). Els mateixos cooperativistes decideixen en assemblea a què es destinaran aquests doblers. Bona part es dedica a microcrèdits, a ajudes per a gent malalta o per a famílies en cas de defunció (els productors de cafè no tenen cap tipus de seguretat social). Una altra part es dedica a noves inversions, per anar millorant la producció.
El cas dels microcrèdits és especialment important. La banca de Guatemala no dóna crèdits als productors de cafè, i els únics que en concedeixen són particulars, usurers, que demanen un 10% d’interès mensual! També s’aprofiten dels pagesos els intermediaris del cafè: per comprar-los el cafè abans de la collita els ofereixenun preu extremadament baix.
En la part d’inversions, s’ha construït un "centro de acopio", un magatzem on s’apleguen tots els sacs de cafè. S’ha fet gràcies a l’ajuda de la Direcció General de Cooperació, dins un programa d’Intermon Oxfam. Guaya’b dedica actualment el 23% del seu fons social a una altra inversió. Es tracta de la construcció, en col·laboració amb altres 6 cooperatives, d’un centre per fer el "benefici sec", un procés pel qual se separa el grà de cafè i es classifica per tipus, per tal de deixar-ho preparat per torrar. Ara mateix a Guatemala només hi ha unes quantes empreses que disposin de la maquinària necessària per fer el benefici sec, i cobren una preu considerable per fer-ne ús (19 euros per sac). Es preveu que d’aquí a tres anys el centre de benefici sec sigui una realitat, i així Guaya’b podrà invertir en altres àmbits.
En Lucas ens va explicar que el cafè de Guaya’b té fins a tres segells: el de comerç just, el d’agricultura ecològica i el de cafè respectuós amb les aus. Aquest darrer segell és el que es dona al cafè cultivat a l’ombra, amb plantacions d’arbres alts, que serveixen de refugi per a les aus migratòries. Podeu trobar més informació a la pàgina web del segell Bird Friendly
Com a conclusió, en Lucas va remarcar que cal augmentar les vendes de cafè, en aquest cas, de comerç just. Hi ha molts més productors que podrien entrar a la xarxa i podrien rebre un preu just per la seva producció.
La visita d’en Lucas ha suposat el final del projecte "Suma’t al Comerç Just", un projecte de sensibilització finançat per la Direcció General de Cooperació que ha duit a terme l’associació Finestra al Sud, amb festes al carrer, xerrades a instituts, una campanya de Nadal, una setmana solidària. Tenir en Lucas entre nosaltres, encara que només fos uns dies, ens ha servit d’exemple i ens ha inspirat per seguir fomentant comerç just.
Podeu trobar fotos més fotos de la visita a la galeria fotogràfica.
Aquest article es va escriure el dia 28 de març de 2006 per Finestra al Sud
