Manifest: Per un món 9
Manifest llegit a la festa 9è aniversari de Finestra al Sud. Octubre de 2008
Un any més ens tornam a trobar en aquesta plaça amics i amigues de Finestra al Sud, gent en òrbita, que som, més encara, amigues i amics del comerç just, perquè tenim voluntat d’un altre món millor.
Un any més que és, també, un any més d’incompliments de la Declaració Universal dels Drets Humans, un any sense progressos significatius en l’assoliment dels objectius del mil·leni i, finalment, un context de crisi al qual cal estar atents.
I és que ens aplegam per celebrar nou anys de trajectòria, de dificultats i de creixement, però també cal guaitar a quins son els esdeveniments que poden orientar la nostra acció i les exigències a les qual hem de respondre, no nosaltres com a associació tan sols, sinó tota una societat mundial, i, en particular, les institucions polítiques i les institucions econòmiques, que no ho faran si no és per una demanda contundent de la societat civil.
Tres són, tal vegada, els motius fonamentals als quals cal atendre el dia d’avui:
En primer lloc el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, una de les fites més importants de la història de la humanitat en el reconeixement de la dignitat humana. L’Informe 2008 d’Amnistia Internacional evidencia una vegada més la situació insuficient dels Drets Humans al món i parla de 60 anys de fracàs, de promeses incompler-tes. Fracassos en qüestions tan òbvies com el dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona, que es tradueixen en tortures, esclavitud, discriminació,...
El segon, de transició, la vigència permanent dels 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, que ens servien de referent ara fa un any. La comunitat internacional hauria de sentir-se avergonyida quan eradicar la pobresa extrema i la fam, assolir l’ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona, o garantir la sostenibilitat del medi ambient, entre altres, romanen com a urgències encara no resoltes.
I sí, aquests poden ser el guió de les nostres prioritats, quelcom tan poc radical com això, però que és, avui dia, una demanda urgent, una exigència radical, en la qual dipositam esperances insurgents de transformació de la nostra societat. Perquè aquests dos motius cal posar-los en situació amb el context més contemporani i amb els principals responsables del seu acompliment, i, per tant, principals responsables de les seves violacions: els governs i el sistema econòmic internacional, amb les institucions que el legitimen.
És per això que el tercer motiu és l’actual crisi sistémica de la globalització que ha encès totes les alarmes, quan no n’hi havia cap d’encesa per la permanent crisi humanitaria, cosa que constitueix un escàndol. Amb una petita part del que s’ha destinat per rescatar el sistema financer, hauria estat suficient per avançar significativament en els 7 primers objectius.
Crisi, en japonès, s’escriu amb dos caràcters, un que remet a “perill”, i l’altre a “oportunitat”. Cal profunditzar en aquesta doble vessant perquè ara es poden redreçar moltes de les dinàmiques que inercialment (però amb responsables) estaven delmant la humanitat i la terra. En la nostra tradició filològica ens remet a “destriar”, “cribar”. En aquest moment d’inflexió cal aprofitar l’oportunitat per destriar les necessitats més pregones i els missatges que ens voldran enganar.
Aquest manifest, aquesta festa, vol ser, per tant, un lletra, un espai de convit a assumir, cada un i cada una de nosaltres, en àmbits col·lectius, un lloc en una ciutadania mundial inquieta i indignada que, sense perdre la Il·lusió, denunciï totes les escletxes que s’obrin en els espais de justícia que, inflexiblement, han d’anar creixent.
Eduardo Galeano, lúcid com sempre, s’interrogava fa uns anys sobre si es drets de les treballadores i els treballadors constituirien un afer per a arqueòlegs. Ho feia advertint dels perills d’un determinat model de globalització que erosionava la dignitat dels homes i les dones. A dia d’avui es comença a qüestionar el ritme d’assoliment dels objectius del mil·leni, excusant-se en la crisi financera. Hi haurà qui voldrà donar passes enrera. Nosaltres volem avançar.
Des del moviment del Comerç Just fa anys que proposam noves formes d’entendre el comerç. I en aquests moments que els governants es peguen colzades per reformar el capitalisme, instam a fer la pregunta més global: i si pensam un altre escenari possible?
Avui es fan molt certs els versos d’Erich Fried que remetíem fa uns anys:
Qui vol
que el món
continuï
tal com és
aquest no vol
que continuï.
Inca. Octubre de 2008
Finestra al Sud - S’altra Senalla d’Inca
Aquest article es va escriure el dia 27 d'octubre de 2008 per Finestra al Sud
