Arrel de la web > S’Altra Senalla > Finestra al Sud (Inca) > En Deute amb el Sud > Guia «en deute amb el Sud» > 1. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
L’anomenat deute extern és avui un dels llasts més grans per al desenvolupament dels països del Sud i la millora de les condicions de vida dels seus habitants. Generat després de dècades de relacions econòmiques i polítiques inequitatives, en un món en el qual cada vegada més es parla de la globalització de la solidaritat, el pretès deute dels països empobrits amb els països rics i amb els organismes financers multilaterals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM), no tan sols no ha minvat, sinó que ha crescut fins a límits insostenibles i, el que és pitjor, la importància que tenia per a l’opinió pública ha quedat ofuscada en els darrers anys davant nous problemes mundials, com ara el terrorisme internacional.
Segons la Xarxa Ciutadana per a l’Abolició del Deute Extern (XCADE), els països empobrits varen passar de deure 68.000 milions de dòlars als anys setanta (al voltant de la crisi econòmica mundial del petroli), a pagar més d’1,3 bilions de dòlars en concepte de pagament del servei del deute als anys vuitanta. En l’actualitat, amb un deute total acumulat de més de 2 bilions de dòlars, podem afirmar amb rotunditat que la pràctica totalitat dels països en via de desenvolupament es veuen obligats a dedicar més doblers a retornar el deute extern contret que no a polítiques socials, sanitàries o educatives que garanteixin el compliment dels drets econòmics, socials i culturals (DESC). Això significa que un infant que neixi avui en un país del Sud haurà de pagar al llarg de la seva vida, des de la seva infantesa, el deute contret per l’espoliació practicada per un govern (potser no democràtic) del seu país fa més de trenta anys, amb el suport dels governs del Nord. Això, sense entrar al detall dels països anomenats PPME (països pobres molt endeutats), un grup de 41 països, tots del Sud, la majoria dels quals tenen un PIB per capita de 695 dòlars i un valor de deute molt superior a les seves exportacions i al seu PIB.
Les condicions imposades per l’FMI i el BM als països endeutats per reintegrar el deute mitjançant les polítiques d’ajustament estructural (PAE), i de vegades mitjançant pretesos plans de lluita contra la pobresa, tenen greus conseqüències per al desenvolupament d’aquests pobles, com ara la reducció dels salaris i les pensions; els continus retalls de les polítiques socials; la disminució dels aranzels (que provoca un abaratiment dels béns produïts als països del Sud en el mercat mundial), o la violència estructural i els conflictes armats derivats dels interessos econòmics i les desigualtats socials. L’Estat espanyol, tot sol, és creditor de més de 10.000 milions d’euros -la banca espanyola privada, per la seva part, de més del doble d’aquesta quantitat-, un deute contret amb 80 països, la major part dels quals d’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana. No obstant això, els compromisos polítics sobre el tema són minsos, i molt enfora de l’abolició del deute extern que reclamen les ONG.
Però el deute extern i les seves conseqüències ni són ni haurien de ser una preocupació exclusiva dels països del Sud. Al Nord, el deute extern no tan sols té conseqüències pràctiques per a nosaltres com a consumidors d’un mercat global en el qual els grans bancs, per exemple, socialitzen les seves pèrdues puntuals entre els clients. Sinó que sobretot hauria de tenir conseqüències sobre les nostres consciències, ja que hem de començar a entendre que quan parlam de condicions per al desenvolupament dels països del Sud, en un context globalitzat i interdependent, parlam del mateix desenvolupament nostre. I això ens duu a parlar de responsabilitat compartida entre el Nord i el Sud, condició necessària per poder parlar d’una vertadera solidaritat.
Una visió solidària i compromesa sobre el problema del deute extern requereix passar de la simple descripció de la situació dramàtica dels països del Sud a lligar aquest problema a les condicions assolides pel nostre model de desenvolupament en una societat privilegiada com la nostra, fins al punt de demanar-nos qui deu a qui, com diu la campanya de l’Aliança de Pobles del Sud (APS) sobre el deute ecològic.
Tenim la possibilitat de demanar-nos, en cada petita acció nostra, si quan exercim la llibertat de consumir no som nosaltres qui ens estam endeutant encara més amb el Sud... O què tenen a veure els immigrants que resideixen a la nostra comunitat i els motius que els han forçat a marxar dels seus països amb les relacions històriques entre els seus països d’origen i el nostre... O si empreses de primera línia de la nostra terra creen millors condicions per al desenvolupament dels països als quals s’instal·len, o simplement aprofiten les condicions de dúmping de mà d’obra i la facilitat per obtenir-hi recursos...
Nota: La imatge de la capçalera és de Louise Docker, http://www.flickr.com/photos/aussie...
Aquest article es va escriure el dia 8 de febrer de 2009 per Finestra al Sud
