6. TALLERS SOBRE EL DEUTE EXTERN

---

6.1 Activitat 1: Taller a l’aula

1. INTRODUCCIÓ DEL TEMA

Què sabem del deute extern? Com es genera i quines són les seves conseqüències? Es pot fer una pluja d’idees sobre el tema. Es pot apuntar a la pissarra allò que els alumnes aportin i així centrar el tema en el nivell adequat per a cada grup.

Temps: 5 minuts

2. VISIONS DEL MÓN

Observam diferents imatges del món a través de diversos mapes i reflexionam sobre el que ens mostren:

1. Mostram i comparam el mapa de Peters i el de Mercator.
2. Mostram i comparam el mapa de Peters i els mapes del Project Woldmapper, els quals ens indiquen diferents aspectes del desenvolupament humà.
3. Mostram i comparam altres mapes segons la necessitat. Es poden mostrar a tot el grup diferents làmines amb els mapes necessaris per fer el treball comparatiu. Podem treballar sobre el text adjunt. Vegeu l’annex de mapes.

Temps: 5 minuts

3. CONCEPTES BÀSICS DEL DEUTE EXTERN

Què és el deute extern?

Breu explicació de diferents conceptes bàsics relacionats amb el deute extern. El deute extern com els doblers que els països del Sud (empobrits) deuen:
 Als bancs privats estrangers (deute privat).
 Als governs del Nord (deute bilateral).
 A les institucions financeres internacionals com l’FMI, el Banc Mundial i els bancs regionals de desenvolupament (deute multilateral) Treballam en grups. A la meitat de grups se’ls dóna un cartell amb el nom del tipus de deute -deute privat, deute bilateral, etc.- i a la resta un cartell amb la definició. S’haurien de cercar i unir correctament els conceptes amb la seva definició, que finalment s’han d’escriure a la pissarra a manera d’un esquema que permeti entendre clarament què és el deute extern. Les definicions es poden trobar al punt 3.1 d’aquesta guia.

Temps: 10 minuts

4. COM S’ORIGINA EL DEUTE EXTERN? DEUTES IL·LEGÍTIMS I ODIOSOS

Treballarem les causes que han donat lloc a deute extern il·legítim. Per això, podem utilitzar la llista de tipus de deutes del punt 3.4 d’aquesta guia. Per parelles o en petits grups s’han de llegir els textos que s’hagin repartit prèviament i s’ha de reflexionar sobre el contingut de cadascun. A continuació, un portaveu de cada grup n’ha de donar una explicació sintètica i ha de compartir la informació amb la resta del grup.

Temps: 10 minuts

5. A QUI I COM AFECTA EL DEUTE EXTERN?

Visualment i gràficament treballarem i reflexionarem sobre com afecta el deute extern tant els països en via de desenvolupament com a nosaltres mateixos. Utilitzarem els dibuixos extrets de http://www.eurosur.org/deudaexterna/. Dibuixos introductoris (dibuix A, dibuix B i dibuix C):

1. Reducció del salari i les pensions per controlar la inflació, cosa que implica un menor poder adquisitiu (dibuix 01).
2. Disminució de les despeses socials (salut, educació i benestar) (dibuix 02).
3. Disminució del poder adquisitiu (dibuix 03).
4. Més desproveïment del mercat interior de béns necessaris (dibuix 04).
5. Liberalització del mercat de capitals, cosa que facilita la sortida dels beneficis de les empreses transnacionals, així com la venda -privatització- de les empreses nacionals més rendibles a companyies estrangeres (dibuix 05).
6. Els comptecorrentistes que han perdut part dels estalvis que havien invertit en bancs que varen tancar a causa de la crisi del deute extern (dibuix 06).
7. Però no tan sols ells, sinó que a tots ens han afectat aquestes pèrdues, ja que els bancs centrals solen assumir part de les pèrdues dels bancs tancats (dibuix 07).
8. Els deutes externs de caràcter privat es poden comprar i vendre, fet que dóna lloc a l’especulació. Es privatitzen els beneficis i se socialitzen les pèrdues (dibuix 08).

El deute extern també té efectes col·laterals (dibuix 09) que, en moltes ocasions, no s’hi relacionen directament:

1. Cultiu de plantes per produir drogues com a alternativa rendible a altres produccions amb més desavantatges (dibuix 10).
2. La desforestació i la pèrdua d’espais naturals verges als països en via de desenvolupament per poder conrear o extreure productes d’exportació (dibuix 11).
3. Generació de processos migratoris per les difícils condicions de vida (dibuix 12).
4. Situacions de violència estructural i conflictes derivats dels interessos econòmics i la desigualtat social (dibuix 13).

Es pot treballar en grups o directament amb el grup gran. Es mostren diverses làmines seleccionades amb imatges i dibuixos que ens ensenyen diferents aspectes relacionats amb el deute extern i les diferències Nord-Sud. Promovem així la reflexió sobre les conseqüències que comporta el pagament del deute extern tant per als països empobrits com per a nosaltres mateixos.

Temps: 10 minuts

6. NOSALTRES, QUÈ HI PODEM FER?

Començam fent una pluja d’idees sobre quines coses se’ls ocorren als alumnes que podem fer per trobar una solució al problema del deute extern. Partint de la idea que el deute extern ha estat ja més que pagat, usarem imatges i dibuixos acompanyats de diferents frases (enumerades a continuació) que ens il·lustraran algunes opcions, tant de l’àmbit particular com de l’àmbit social i global:

1. Disminuir el nostre nivell de consum i augmentar-ne la qualitat social i ambiental. És a dir, practicar un consum responsable.
2. No col·laborar com a estalviadors i inversors, perquè no especulin amb els nostres doblers i ens converteixin en còmplices del problema.
3. Practicar la desinversió bancària i afavorir la inversió en banques ètiques.
4. Exigir al govern de la nostra nació que adopti una posició pel que fa a aquesta qüestió.
5. Exigir la condonació del deute extern i obligar els governs d’aquests països que aquest import s’inverteixi en desenvolupament social.
6. Establir un comerç just entre el Nord i el Sud.
7. Exigir més control en l’actuació de les companyies transnacionals.
8. Exigir transparència informativa.
9. Disminuir les dependències polítiques del Sud respecte al Nord.
10. Potenciar la industrialització respectuosa amb el medi ambient.
11. Facilitar les polítiques migratòries
12. Evitar els paradisos fiscals.

Aquests punts es poden il·lustrar amb els dibuixos següents (també són de la pàgina web http://www.eurosur.org/deudaexterna):

Hem de repartir les làmines als alumnes per parelles o en petits grups perquè les observin i reflexionin sobre la informació que contenen. A continuació, han de compartir les opinions amb la resta del grup i han d’establir un debat en què es potenciï la maduració de més idees per part dels alumnes. Temps: 10 minuts

7. PREGUNTES I CONCLUSIONS

Es comenten amb els alumnes preguntes, inquietuds i conclusions sobre el taller treballat.

Temps: 5 minuts

6.2 Activitat 2: Vídeo taller

1. PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT

Què sabem del deute extern?

Podem apuntar a la pissarra les respostes, de manera que es podran comentar després de mirar el vídeo.

Temps: 5 minuts

2. PROJECCIÓ DEL VÍDEO

Mirarem el vídeo El deute extern, qui deu a qui. (Vegeu la fitxa del vídeo al punt 8.2 d’aquesta guia).

Temps: 30 minuts

3. PREGUNTES I CONCLUSIONS

Podem plantejar les preguntes següents als assistents:

 Què és el deute extern?
 Com s’ha arribat a generar el deute extern?
 Com afecta aquest deute els països empobrits?
 És lícit aquest deute?
 És possible perdonar el deute als països del Sud?
 Què podem fer nosaltres perquè se solucioni aquest problema?
 Què opines de tot això?

Temps: 15 minuts

6.3 Activitat 3: Un partit injust

1. ORGANITZACIÓ DEL PARTIT

Aquesta activitat s’ha de fer en una pista poliesportiva. Es pot fer tant un partit de futbol com de bàsquet. S’han de dividir els participants en dos equips. Se’ls ha d’explicar que un dels equips representa els països del Nord, i l’altre equip, els del Sud.

Temps: 5 minuts

2. PARTIT

L’àrbitre del partit farà tot el possible perquè l’equip del Nord guanyi, si pot ser per golejada. Per això, ha de xiular contínuament faltes inexistents a favor de l’equip del Nord, expulsar de forma temporal jugadors del Sud... A mesura que el partit avanci, ha d’informar de noves regles: per exemple, que el porter del Sud ha de tenir els ulls embenats, que els jugadors del Sud no poden pegar més d’una vegada seguida a la pilota, que els jugadors del Nord la poden agafar amb les mans, etc.

Temps: 25 minuts

3. PREGUNTES I CONCLUSIONS

Després de fer seure els alumnes i intentar que es calmin, se’ls poden fer les preguntes següents:

 Trobau que el resultat del partit és just?
 Qui és el responsable del resultat del partit?
 Quins sentiments heu tingut durant el partit? Qui hauria canviat d’equip?
 Trobau just el comportament de l’equip del Nord, que s’aprofita de les regles i les decisions de l’àrbitre?
 Què s’hauria de fer per tenir un partit més just?
 Trobau cap relació entre aquest partit i l’estat del món?

Temps: 20 minuts

Nota: La imatge de la capçalera és de Rae Allen, http://www.flickr.com/photos/raeall...

---

 Respondre a aquest article

Aquest article es va escriure el dia 8 de febrer de 2009 per Finestra al Sud