Guia «en deute amb el Sud»

Articles

PRESENTACIÓ

Des de fa un grapat d'anys, som moltes les organitzacions que exigim solucions reals al problema del deute extern. Tot i així, les iniciatives plantejades fins ara han estat insuficients. El deute que els països en desenvolupament han contret amb l'Estat espanyol és d'uns deu mil milions d'euros. Amèrica Llatina és la regió més endeutada, seguida de l'Àfrica subsahariana i el nord d'Àfrica. Avui dia, molts de països no poden atendre el seu deute extern, i això suposa un greu obstacle per al desenvolupament (...) llegir més

1. INTRODUCCIÓ

L'anomenat deute extern és avui un dels llasts més grans per al desenvolupament dels països del Sud i la millora de les condicions de vida dels seus habitants. Generat després de dècades de relacions econòmiques i polítiques inequitatives, en un món en el qual cada vegada més es parla de la globalització de la solidaritat, el pretès deute dels països empobrits amb els països rics i amb els organismes financers multilaterals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM), no tan sols no ha (...) llegir més

2. PREGUNTES BÀSIQUES SOBRE EL DEUTE EXTERN

Aquestes són les respostes a algunes de les preguntes que qualsevol persona interessada en el tema del deute extern hauria d'entendre per poder explicar la importància d'aquest fet en el nostre món. QUÈ ÉS EL DEUTE EXTERN? Són els doblers que els països del Sud (empobrits) deuen als bancs privats estrangers (deute privat), als governs del Nord (deute bilateral) i a les institucions financeres internacionals (IFI), com l'FMI, el BM i els bancs regionals de desenvolupament (deute multilateral), a (...) llegir més

3. El DEUTE EXTERN: EL DEUTE ETERN

3.1 Què entenem per deute extern? Són els doblers que molts de països del Sud deuen, sobretot, als països del Nord, i també a institucions financeres internacionals i bancs. Aquest deute es va generar arran de diferents préstecs que es varen fer en condicions no gaire clares i que, com a conseqüència de les circumstàncies actuals, no es poden tornar. El deute del conjunt dels països empobrits, així com el pagament d'aquest (el servei del deute), creix constantment des de fa vint-i-cinc anys, malgrat que (...) llegir més

4. ALTRES DEUTES PENDENTS: DEUTE HISTÒRIC, SOCIAL I ECOLÒGIC

4.1 Què són aquests altres deutes i com ens afecten? Quan parlam de deute, generalment ens referim al deute financer dels països del Sud amb els països del Nord. Però en realitat hi ha altres tipus de deute, diferents del financer, que sovint segueixen el sentit oposat. El deute històric Al llarg dels segles, el desenvolupament i les riqueses acumulades al Nord s'han finançat mitjançant l'espoliació dels recursos naturals i l'explotació dels éssers humans del Sud. Durant el colonialisme, aquesta apropiació dels (...) llegir més

5. QUINES SÓN LES ALTERNATIVES?

ORGANITZACIONS I CAMPANYES PER ABOLIR EL DEUTE EXTERN Diferents organitzacions i entitats d'arreu del món han promogut campanyes adreçades a l'abolició del deute extern. Tenen unes formes d'actuació i unes característiques molt variades, però en tots els casos condueixen a qüestionar el sistema polític i econòmic actual, que ha demostrat el seu fracàs. 5.1 La campanya «Qui deu a qui» La campanya «Qui deu a qui» denuncia la il·legitimitat del deute extern i la responsabilitat de les empreses amb el deute ecològic. (...) llegir més

6. TALLERS SOBRE EL DEUTE EXTERN

6.1 Activitat 1: Taller a l'aula 1. INTRODUCCIÓ DEL TEMA Què sabem del deute extern? Com es genera i quines són les seves conseqüències? Es pot fer una pluja d'idees sobre el tema. Es pot apuntar a la pissarra allò que els alumnes aportin i així centrar el tema en el nivell adequat per a cada grup. Temps: 5 minuts 2. VISIONS DEL MÓN Observam diferents imatges del món a través de diversos mapes i reflexionam sobre el que ens mostren: Mostram i comparam el mapa de Peters i el de Mercator. Mostram i comparam (...) llegir més

7. ANNEX

7.1 Un cas de deute ecològic i social: el cas Repsol-YPF L'ús desmesurat dels recursos naturals per satisfer l'elevat consum actual, que el sistema econòmic promou com a model de vida, genera greus efectes socials i mediambientals. El canvi climàtic és producte de l'emissió de gasos que provoquen l'efecte hivernacle, el forat de la capa d'ozó, l'extinció d'espècies animals i vegetals, l'esgotament dels recursos energètics no renovables, la desforestació, la desertització, l'eliminació i la degradació dels territoris (...) llegir més

8. FONTS UTILITZADES I ON TROBAR MÉS INFORMACIÓ

8.1 Internet OBSERVATORI DEL DEUTE EN LA GLOBALITZACIÓ Descripció: L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) és una xarxa coordinada de persones i equips dedicats a l'activisme d'investigació. La investigació es concentra en el problema de les relacions Nord-Sud i en la creació de deutes entre comunitats durant l'actual procés de globalització. Estudia de manera pluridisciplinària els mecanismes associats al deute financer (deute extern) dels països empobrits de la perifèria del sistema econòmic amb els (...) llegir més

9. GLOSSARI

Agenda 21: Programa de les Nacions Unides sobre el desenvolupament sostenible aprovat el 1992 per més de 178 governs. Alguns dels seus objectius són lluitar contra la pobresa, fomentar la cooperació internacional per accelerar el desenvolupament sostenible, protegir i fomentar la salut humana, protegir el medi ambient, fomentar les mesures en favor de la dona i enfortir el paper de les ONG. Auditoria pública integral: Auditoria, a càrrec dels fons públics de l'estat, per analitzar l'origen del deute (...) llegir més