Entrevista a Shay Cullen. Fundació PREDA, Filipines. 'Si la gent del camp té una feina digna, evitem que les seves filles caiguin en la prostitució'

Entrevista a Shay Cullen, Fundació PREDA de Filipines

Pres de la Revista IO, Núm.18, Juny 2010. Intermón Oxfam

fundacio-predaÉs conegut mundialment com el capellà ‘caçapederastes’ per la seva lluita contra l’explotació sexual de menors a les Filipines. A través de la Fundació Preda, Shay Cullen, nominat dues vegades al premi Nobel de la pau, ha reinserit milers de joves que avui tenen una feina digna gràcies al comerç just. El capellà ha visitat Espanya i ens ha parlat, entre altres temes, de tots els àmbits que cobreix la seva organització, fundada el 1974.

Text: Sol Ortega | Foto: Pablo Tosco / IO

Com sorgeix l’aproximació al comerç just?

Després de treure un grup de joves empresonats pel règim de Marcos (el dictador que va governar les Filipines des del 1965 al 1986), vam haver de pensar com els podíem donar mitjans de vida per alimentar-se i viure. D’aquí va sorgir la idea d’elaborar alguns productes artesanals i vendre’ls. Això va passar el 1974. Per tant, el comerç just ha estat un dels nostres principals projectes, des de sempre.

Com va arribar a involucrar-se en la lluita contra la pederàstia?

Quan vaig arribar a Olopango, les Filipines, el 1969, em va sorprendre la quantitat de prostíbuls existents, que atenien principalment una base militar nord-americana establerta a la zona. Vaig començar una campanya per expulsar-los de la zona, la qual cosa vam aconseguir a meitats dels anys 80. El més greu és la quantitat de nenes, i també de nens, explotats per màfi es que han fet del Sud-est Asiàtic un paradís del turisme sexual i dels pederastes. La lluita contra ells, denunciar-los i aconseguir que vagin a la presó, és part de la lluita contra l’explotació infantil.

A Europa, vostè és conegut principalment per aquesta part del seu treball, pot explicar les altres àrees que cobreix la seva fundació?

Actualment, la Fundació Preda té 89 treballadors. La nostra seu és a la ciutat d’Olopango, però tenim centres d’acollida de menors a diferents punts del país. Allà rebem els menors que alliberem de l’explotació sexual, però també tenim altres projectes, com la reinserció d’uns 1.000 menors a l’any i el rescat de nens i nenes de la presó. A les Filipines, hi ha molts menors que arriben a la presó simplement perquè els serveis socials no tenen on enviar-los. També donem suport als nens i les nenes fi lipins-nord-americans abandonats pels seus pares, marines que van deixar el país. Al mateix temps, assessorem grups indígenes perquè recuperin les seves terres i cooperatives que produeixen mango, pinya i coco a través del comerç just. També impulsem cooperatives en zones urbanes, formades majoritàriament per dones, que fan artesanies i productes en fusta o joguines infantils, com els que hi ha a les botigues d’Intermón Oxfam.

El comerç just és una eina de reinserció dels menors explotats o és més aviat una estratègia preventiva?

Es donen les dues situacions. Algunes de les nenes que hem rescatat de les màfi es del sexe han crescut i han après a fer bosses de mà, per exemple, i avui treballen en això. L’altra direcció del programa de comerç just és proporcionar mitjans de vida als camperols, amb els quals treballem, perquè puguin alimentar i cuidar els seus fi lls i fi lles, i així no hagin d’emigrar a la ciutat. Moltes noies hi van amb la promesa de treballar en la neteja de cases i acaben explotades per aquestes màfi es. Si la gent del camp té una feina digna, evitem que les seves fi lles caiguin en la prostitució.

Com van néixer els primers contactes per portar els productes que elaboren a Europa?

El 1983, estàvem en plena campanya contra la base militar nord-americana establerta a Olopango; el Govern local tenia interessos en el negoci sexual i ens perseguia pel nostre activisme. El seu argument era simple: “Si se’n van els marines no hi ha negoci, no tindrem com sobreviure”. Havíem de demostrar que es podien aconseguir recursos d’una altra manera i vam impulsar els nostres productes d’artesania. Vam entrar en contacte amb el moviment de comerç just i, fi nalment, algunes organitzacions van venir a visitar-nos i ens van ajudar a portar els nostres productes al mercat europeu.

Quins productes exporten actualment?

En un principi, vam començar amb l’artesania. A hores d’ara, comptem amb uns 23 articles artesanals, com bosses de mà, safates, productes de decoració de fusta; naturalment, no tots es venen igual de bé, especialment ara amb la recessió econòmica. En els últims anys, ens hem especialitzat en el conreu del mango, que creix molt bé a les zones rurals. També produïm i comercialitzem pinya seca, coco i papaia seca. El mango sec s’ha transformat en el nostre producte més important perquè és el mitjà de vida de més de 300 camperoles i camperols, organitzats en 12 cooperatives, que reben ingressos dignes pel seu treball.

Productes de la Fundació PREDA que podeu trobar a les nostres botigues

A les botigues de S’altra Senalla trobareu articles elaborats per joves de les Filipines que, gràcies a la Fundació Preda, han pogut deixar el carrer i ara tenen una feina digna.